La cinglera basàltica

Què és

La cinglera és la paret de basalt sobre la qual s'assenta el nucli antic de Castellfollit. S'allarga gairebé un quilòmetre i separa el poble dels rius que l'envolten: el Fluvià pel nord i el Toronell pel sud, que s'ajunten al peu de la roca.

Pel que fa a l'alçada, les fonts oficials no donen la mateixa xifra. Turisme Garrotxa parla de 50 metres, o de més de 50 a la seva fitxa de la cinglera; el Parc Natural i l'Ajuntament, d'uns 40. La ruta de patrimoni de la comarca precisa que els 50 metres s'assoleixen en el punt més alt, de manera que la diferència es pot deure, almenys en part, al tram que es mesuri.

Com es va formar

La cinglera no és una sola capa de roca, sinó dues colades de lava que van arribar per valls diferents i van quedar l'una damunt de l'altra:

1. La primera colada va baixar des de la zona de Batet seguint la vall del Fluvià.
2. La segona va arribar des de Begudà per la vall del Toronell i va cobrir l'anterior. Entre totes dues hi van quedar sediments, restes del sòl que s'havia format sobre la primera abans que arribés la segona.

Les edats tampoc no coincideixen en totes les fonts. La ruta de patrimoni de la Garrotxa dona uns 217.000 anys per a la colada de Batet i uns 192.000 per a la de Begudà, i Turisme Garrotxa també en situa l'origen fa més de 217.000 anys. Una fitxa més antiga del Parc Natural, actualitzada el 2009, i la pàgina de l'Ajuntament sobre l'itinerari atribueixen a la primera colada una edat escrita com a «350.00», que sembla una errada per 350.000 anys, i deixen la segona sense data. No hem trobat cap font científica que resolgui la qüestió.

En refredar-se, la lava es va ordenar de dues maneres. Segons l'explicació de Patrimoni Garrotxa, la part de dalt forma columnes, perquè es va refredar en repòs, i la de baix forma lloses, perquè la lava encara es movia. Les columnes són el que crida més l'atenció des del riu.

Una paret que continua canviant

Els rius excaven la base de la roca, i l'aigua de pluja que es filtra dins el basalt, quan es glaça, l'esberla. Per això la paret continua retrocedint i està vigilada. Segons NacióDigital, el 2023 l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va instal·lar sensors de moviment a la cara nord, davant del Fluvià, on hi ha una esquerda coneguda des de fa anys. Segons el web del seu projecte, un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya fotografia, a més, aquesta cara nord cada hora des del juny de 2021 per detectar moviments de les columnes.

Per al visitant, això es tradueix en una cosa senzilla: mira la roca des dels camins senyalitzats i no t'acostis a la base fora d'aquests camins.

On veure-la millor

• Des de la passarel·la del Fluvià. La passarel·la de fusta travessa el riu al peu del poble. És la vista de baix a dalt més completa, amb les columnes i les cases a sobre.
• Des del pont de la carretera. Al nord del poble, al costat del pont sobre el Fluvià, es veu de front la cara nord de la cinglera. L'expliquem a fotografia.
• Des de dalt. A la plaça-mirador de Josep Pla ets a sobre de la roca i veus la vall, però no la paret.

La manera més còmoda de veure les tres coses és la ruta a peu de l'itinerari 13, que baixa al riu i torna a pujar al poble.