Història i geologia de Castellfollit

Abans del poble: la lava

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa aplega, segons el seu propi fullet, una quarantena de cons volcànics i diverses colades de basalt en unes 15.000 hectàrees. Castellfollit és damunt de dues d'aquestes colades. La primera va baixar des de la zona de Batet per la vall del Fluvià; la segona va arribar des de Begudà per la vall del Toronell i va cobrir l'anterior.

Les dates varien segons la font. Patrimoni Garrotxa dona uns 217.000 anys per a la primera colada i uns 192.000 per a la segona; una fitxa més antiga del Parc, del 2009, dona per a la primera una xifra escrita com a «350.00», probablement 350.000 anys, i deixa la segona sense datar. Després, el Fluvià i el Toronell van anar excavant a banda i banda fins a deixar l'altiplà de basalt enlairat, i l'aigua i el gel continuen fent retrocedir la paret. Ho expliquem amb detall a la cinglera basàltica.

Un castell dalt de la roca (segles XI a XIV)

El poble va néixer al voltant d'un castell. Segons l'Ajuntament, les primeres mencions escrites són kastro fullit, el 1096, i kastro-follito, el 1100. El castell apareix citat el 26 d'octubre de 1193, quan els lloctinents del vescomtat de Bas van cedir a perpetuïtat la batllia del castell i de la vila a Ramon de Colltort. Al seu recer s'hi van instal·lar famílies pageses, i més endavant el nucli es va emmurallar.

Al segle XII el lloc pertanyia als vescomtes de Bas. El 1278, Sibil·la, vescomtessa de Bas i d'Empúries, va reconèixer que tenia el castell en feu del rei i poc després el va vendre al mateix rei. El 1315, Jaume II va donar el vescomtat de Bas, Castellfollit inclòs, al comte Malgaulí d'Empúries, tot i que es va reservar el domini directe. El 1339, Pere el Cerimoniós va incorporar Castellfollit a la Corona, i el 1351 va passar a formar part del ducat de Girona, creat per al seu primogènit.

Terratrèmols i guerres (segles XV a XVII)

Al segle XV van arribar els terratrèmols. L'Ajuntament explica que un gran terratrèmol va enderrocar el poble i que un altre, el dia de la Candelera del 1428, el va tornar a enderrocar. Segons l'inventari de patrimoni, aquell sisme del 1428 també va fer caure l'església de Sant Salvador i va matar prop d'una quarta part de la població.

Al segle XV la baronia va ser de la família Santa Pau i, per parentiu, va passar després als Cruïlles. El 1462, durant la guerra civil catalana, el poble va caure en mans dels remences que encapçalava Francesc de Verntallat.

El segle XVII va ser el dels francesos. El 1657 hi va haver aquí una batalla en què les tropes castellanes del marquès de Mortara van derrotar les franceses; les tropes franceses van causar greus danys a l'església el 1657 i el 1658, i el 1659 el poble va patir setge, bombardeig i incendi. El castell va continuar sent una plaça forta, i segons l'Ajuntament va ser l'exèrcit francès qui, pel que sembla, el va enderrocar el 1691.

Del segle XVIII al XX

Sense castell, les guerres van continuar passant per aquí. Durant la guerra del Francès, segons l'Ajuntament, els francesos es van endur les bigues de la teulada de Can Gussinyer per fer una passarel·la sobre el Fluvià, el pas dels Gabaits. El 1872, en començar la tercera guerra carlina, hi va haver una escaramussa al costat d'aquesta mateixa casa, i el 1874 carlins i republicans van combatre entre les ruïnes del castell.

Entre el final del segle XIX i el primer terç del XX van arribar altres canvis. La fonda Ca la Paula va obrir el 1870 a la carretera de Girona a Olot, i segons l'Ajuntament les primeres notícies de la pedrera de basalt són del 1887. La família Ortiz l'explota des del 1929. El 1908 es va construir un pont sobre el Fluvià, i entre el 1924 i el 1925, la Torre del Rellotge.

La Guerra Civil i la postguerra

El 1936 es va cremar l'església vella de Sant Salvador. Al final de la guerra, el pont del Fluvià va ser volat durant la retirada republicana, i la riuada del 1940 en va fer caure dos arcs; ja no es va reconstruir. La missa es va traslladar a un altre edifici fins al 1944, quan es va acabar l'església nova a la part moderna del poble. Als anys seixanta també es va traslladar el cementiri, que era a l'actual plaça de Josep Pla.

El 3 d'abril de 1970, una altra riuada es va endur bona part del que quedava del pont gòtic sobre el Toronell, que es va reconstruir després. A mitjan anys vuitanta, els veïns van recuperar l'església vella com a centre cultural.

Avui

Castellfollit té 960 habitants (Idescat, 2025) i un terme de 0,73 km². Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i la cinglera sobre la qual viu està vigilada: segons NacióDigital, el 2023 l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va instal·lar sensors de moviment a la cara nord per anticipar despreniments.

Per veure les restes de tota aquesta història sobre el terreny, comença pel nucli antic i per l'església vella.